Ball de gitanes de Sant Cugat

El ritual del Ball de Gitanes de Sant Cugat comença a preparar-se al mes de novembre, ja que s’ha de configurar la coreografia que es presentarà el dia del ritual. En primer lloc, es practiquen les coreografies individuals, les quals varien en funció del paper que es té dins el ball –depenent de si s’és noi o noia. Tot i així, durant la preparació d’aquestes coreografies individuals no hi assisteixen tots els participants, ja que no varien els passos d’un any per l’altre. Seguidament, es configura l’estructura interna dels quadres conformats per representants d’esplais, caus o castellers: grups de vuit persones –quatre amb rol d’home i quatre amb rol de dona. Entre aquests quadres es reparteixen números –de l’un al quatre– a cada parella, fet que suposa que cadascuna ha de ballar també amb les parelles d’altres quadres amb el mateix número. Finalment, es realitzen els últims assajos amb la presència de tots els participants del ball per acabar de gestionar la disposició de totes les parelles en els balls.

El dia del Ball de Gitanes, cada quadre és convocat en un punt de la ciutat a les 9 del matí juntament amb un conjunt de músics. Allà, a les dones se’ls reparteix un clavell vermell que se’l posaran a l’orella o entre els cabells. Des d’aquell punt es comença una cercavila en la qual es mostren fragments del ball als espectadors que hi ha en aquell moment al carrer i segueixen la rua. Cada quadre va passant pels carrers on els comerços tradicionals (que s’anomenen “tiets”) els hi ofereixen menjar (un entrepà) i beure (porró de vi). Habitualment els homes van vestits amb camisa llisa, armilla, pantalons negres i espardenyes; també és freqüent veure’n amb gorra o algun tipus de barret tradicional. Les dones vesteixen camisa llisa, mantó de manila, faldilla negra i espardenyes, també solen portar el clavell lligat als cabells, habitualment recollits en un monyo. Cal destacar que tots els participants porten un mocador blanc i castanyoles, ja que ambdues coses són necessàries per la realització del ball.

Els diferents quadres convocats a diferents punts, es troben, finalment, a les 12 en un punt a prop de la plaça del Monestir, on els espera la figura del gall –un gegant– amb qui es fan la fotografia.

Després, cada quadre s’emplaça a un dels carrers adjacents a la plaça. Les parelles treuen els mocadors blancs i realitzen l’entrada a la plaça a galop agitant-lo de dalt a baix, creant una imatge conjunta entremig dels colors. Durant el ball les parelles es van creuant entre elles –de fet cada parella es combina amb una altra d’un altre quadre amb el mateix número. L’entrada correspon a una gran part del Ball de Gitanes i és el més cansat també. Finalitza amb la salutació al públic amb tres reverencies i la configuració d’una gran rotllana amb tots els quadres; després se separen i els quadres es reuneixen prop del carrer on han sortit prèviament, substituint els mocadors per les castanyoles.

Entren a la plaça novament per efectuar el primer pas de ball, anomenat “l’avió”, en el qual es combinen parelles de dos quadres diferents, obrint els braços com les ales d’un avió. Seguidament, es presenta el Xotis 1, un pas en el qual només s’ajunten els membres d’un mateix quadre, amb joc de mans i peus. El segueix el pas de les “estrelles petites”, en el que diferents quadres realitzen la forma d’una estrella, fan un quart de volta sobre el seu eix i una petita reverència cada tres passes. Tornen a efectuar un segon Xotis més complex que l’anterior. I configuren, finalment, una “estrella gran” conjunta entre tots els quadres que acaba amb un quart de volta sobre ella mateixa. Tot acaba amb el pas del Xotis 3, més complicat i llarg que l’anterior.

Seguidament, tota la plaça crida “Menta!” i una persona de cada quadre porta una safata amb un xarrup de licor de menta per cada membre del seu quadre. Es fa un brindis i es beu el licor, iniciant el pas de les Catxutxes, on es combinen diferents quadres, augmentant el ritme de la música i del ball. I donant pas al ball de la Jota, el més complicat de tots i el més accelerat de ritme, on la coreografia que segueixen els participants amb les mans i els peus és adornada amb moltes voltes. El pas de la Jota s’acaba amb una volta i un aplaudiment al cel de tota la plaça alhora. En acabar, els participants s’abracen entre ells i es reprèn la música per tal que les parelles realitzin un pas doble. Encara que, arribat un moment, ja sense importar amb qui un està emparellat, tothom s’ajunta amb tothom. Provocant que fins i tot gent del públic surti a ballar al mig de la plaça.

Després d’aquesta eufòria, la dansa acaba i els gitanaires es fan fotografies amb els propis quadres i altra gent. Poc a poc la plaça es va buidant, i els dansaires van a dinar amb els membres del seu quadre per tal de finalitzar la festa definitivament.