Carnaval a la Creu Alta

Ritual descrit per Emma Viñals, Jana Altet i Laia Duran (2020).

Sabadell, Barcelona, Catalunya, Espanya

Fix, Un cop l'any, Febrer

Festivitats, Inversió de poder

Fotografies de l'arxiu de AVLCA

Breu Descripció

La crema del Rei Carnestoltes és un ritual que es desenvolupa arreu de Catalunya. La figura principal és la del Rei Carnestoltes, un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu del Carnestoltes. Les celebracions es caracteritzen pel trencament de l’ordre social on s’escull un rei per exercir com a tal durant la setmana abans de Dimecres Cendra. Finalment aquest rei és cremat.

Categories descriptives

Carnaval, foc, inversió de l’ordre, rei Carnestoltes, dimonis, bruixes, reivindicació popular i política.

Descripció etnogràfica

En la crema del Rei Carnestoltes de la Creu Alta de Sabadell trobem diferents temps que conformen el ritual. En el primer temps, la Coordinadora Jove de Llamps i Trons és qui organitza els preparatius, juntament amb els veïns del barri i altres entitats de lleure infantil i les batucades. A més, la representant es posa en contacte amb les diferents AMPES de les escoles del barri per decidir les dates, les quals han de caure en cap de setmana per tal que els infants es puguin reunir al “Talleret”, on portaràn a terme la creació del Rei Carnestoltes. Un cop finalitzada la confecció del personatge, cada entitat popular compta amb dues setmanes per escollir la seva disfressa per la rua, la qual dissenya la Coordinadora Jove.

Després de les dues setmanes, s’entra al segon temps del ritual, el liminar, dividit en quatre etapes. Primerament, el segon dissabte de febrer –el dia de Carnestoltes– s’apleguen a la plaça Nova de Sabadell les entitats i els participants a la festa a les 15:30h de la tarda, per tal de començar la rua a les 16h en punt. Es col·loquen seguint aquest ordre: una batucada seguida del Rei Carnestoltes, els Diables, les Bruixes del Nord, éssers que encapçalen la rua; una batucada seguida d’entitats populars del barri (Esplais, AMPES, Associació de veïns de la Creu Alta, …) disfressades es col·loquen una darrere l’altra; finalment, una altra batucada amb altres grups disfressats. El recorregut segueix diferents carrers del barri fins a arribar a la plaça de La Creu Alta.

Una altra fase dins el temps liminar és quan un cop a la plaça, entre les 16:15h i les 17h, es reparteix el berenar i es porta a terme l’animació infantil. És en aquest moment, doncs, quan el Rei recita el pregó, que va canviant cada any, adaptant-se al context i les necessitats del barri.

Un cop finalitzat el recital del pregó es passa a la tercera fase del temps liminar, en la qual es reprèn la música i els diables comencen a preparar la crema del ninot, col·locat al mig de la plaça. A les 18:30h té lloc la crema del Rei Carnestoltes. Durant la crema, els músics toquen la melodia pròpia dels diables i el públic els segueix fins que el foc s’apaga. La festa acaba amb música normalment escollida per Llamps i Trons –Rumba Catalana, Rap, Pop i Rock Català.

Finalment, s’entra en el tercer temps, el d’agregació, en el que la música s’atura definitivament i els participants i organitzadors comencen a recollir les restes de la celebració. D’aquesta manera, es torna a la quotidianitat.

Seqüència ritual

Breu anàlisi

El carnaval és un ritual marcat pel desordre públic, situat en el moment previ a la Quaresma caracteritzada per la moderació i l’abstinència. Aquesta inversió de l’ordre social, no passa per les classes “dirigents” del municipi –les quals només intervenen en l’àmbit burocràtic per alliberar l’espai públic–, sinó que són les entitats populars del barri les encarregades d’organitzar aquest desordre. És a dir, aquest temps d’inversió de l’ordre és de clamor popular, presidit per un Rei, representant aquest poder en mans del poble.

Resulta d’interès entendre que la liminalitat permet aturar l’ordre normal de les coses, sent un temps molt creatiu. En aquest ritual, aquest temps és presidit per una inversió de l’ordre que es desenvolupa en 4 fases. Una on la rua (significant tot el poble) encapçalada per figures del desordre (rei, dimonis, bruixes) i batucades tracta fer recórrer el desordre per tots els carrers, situant-se finalment al centre del poble. Una altra fase, on el desordre, ja situat al centre, és presidit pel seu rei que emet un discurs en acord a la ideologia popular. Perquè la figura del Carnestoltes representa tot allò que el poble no pot expressar al llarg de l’any. És, en definitiva, una figura de desordre a través de la qual s’enuncien les queixes i es canalitzen els conflictes socials. Finalment, una fase on els dimonis s’encarreguen de prendre foc a la figura del rei eliminant la governabilitat del poble, que està encara pres del desordre (disfresses, figures, so del tambor, …) durant una fase final. És a dir, el foc acaba eliminant el desordre, augurant un nou cicle. Aquest ritual permet, per tant, que el poble governi i s’expressi en temps ritual, alliberant la tensió que, al cap i a la fi, acaba disminuint per un període.

És interessant veure com gran part del desordre és canalitzat o expressat a través de la música i dels diferents actors que intervenen en el ritual. Així, el paper de les batucades repartides en diferents punts de la rua és destacable, ja que són expressions musicals de reivindicació i de denúncia de les injustícies socials. La rua és un dels elements principals del ritual, amb les figures dels dimonis, les bruixes i éssers de la nit, i tota l’expressió popular disfressada que recorre els carrers principals del municipi. El pregó, recitat abans de la crema, té caràcter satíric i polític, mostrant la disconformitat popular. D’aquesta manera, el pregó i la crema de la figura són els dos moments amb una tensió més elevada. El foc, element de purificació, és el símbol principal del ritual, i va acompanyat de la música provinent de les batucades, creant una experiència sensorial molt intensa. Finalment, un cop cremat el Rei Carnestoltes, la societat es replega tornant a la normalitat i es restableix l’ordre social.