Constitució de la Paeria de Lleida

A la sala on es realitza el ritual, amb ornaments barrocs, comença fent acte de presència la premsa. A l’entrada de la Paeria s’ha habilitat una pantalla perquè tothom des d’allà pugui presenciar-lo, ja que a l’edifici només hi tenen accés els líders polítics —alguns convidats i altres amb participació directa—, els seus familiars, els cossos policials i els mitjans de comunicació, entre d’altres.

La família de l’exalcalde Larossa seu a primera fila i els líders polítics convidats a segona fila; a la banda esquerra, darrere dels familiars de l’alcalde, els regidors electes i del partit que han guanyat les eleccions; a la banda dreta, els caps de la Guàrdia Urbana, dels Mossos i de l’exèrcit; els líders eclesiàstics són al final del tot. Abans l’inici de la cerimònia, totes les persones que es coneixen se saluden i parlen. Els periodistes entrevisten figures polítiques, que donen el seu parer —i pronòstic— respecte les eleccions i el nomenament. Els regidors accedeixen a la sala i saluden mentre van seient als seus llocs corresponents. Finalment, entra Miquel Pueyo, el que serà alcalde, seguit dels regidors del seu partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que van per ordre de llista.

El Secretari puja a l’estrat, esmenta l’article del reglament pel qual es porta a terme la presa de possessió del govern, menciona els noms de les persones que componen la mesa d’edat —presidida pel regidor de més edat i el de menys edat— i el protocol per a constituir-la, i dona per començada la sessió. Primer, es proclamen els juraments o promeses dels regidors, que són cridats un per un, es posen dempeus, encenen el seu micròfon i el pronuncien. Cadascun té la seva manera de fer-ho, uns de forma més escarida, limitant-se, per exemple, a un “Sí, prometo”, i altres introduint més contingut: “Prometo, per imperatiu legal. I manifesto el meu ferm compromís amb els valors i la construcció de la República Catalana”. Un cop enunciats tots els juraments, el Secretari fa aclariments respecte diferents pautes i disposicions, i declara com a constituïda la Corporació per tal de procedir a votar el nou alcalde.

Segons la llei orgànica del règim electoral, es procedeix així: els regidors dipositen, un per un, el seu vot a una urna de vidre –presentant candidatura que encapçala les seves llistes–. A continuació, es procedeix a l’escrutini, que consistirà en una lectura dels vots per ordre d’extracció. El recompte de vots indica que qui és proclamat com a alcalde de Lleida és Miquel Pueyo París, que és felicitat per l’antic alcalde i promet “per imperatiu legal” el seu càrrec de Paer i vetllarà pel compliment de les seves obligacions.

Llavors, el secretari li atorga els símbols en legitimació del seu càrrec: la venera (insígnia o medalla) al voltant del coll, l’escut de la ciutat en forma de pin que s’enganxa al costat esquerre de la solapa i una vara (bastó) en mà. El nou alcalde és fotografiat i exposat al públic —els ciutadans—, al qual dedica reverències. Finalment, ell mateix col·loca també una venera i un pin a cadascun dels nous regidors. Mentre els hi lliura, cadascun d’ells el felicita, li estreny la mà, l’abraça o li fa palmades a l’esquena, entre altres gestualitats, també farcides de comentaris d’elogi.

És a partir d’aquest moment que el nou alcalde emet les primeres paraules, donant veu als representants de cada grup. Un per un puja a l’estrada per a pronunciar el seu discurs. En general, tots donen suport a l’alcalde, uns més efusiu —els que li són més afins— i altres més apagat —els que pertanyen a l’oposició—, dipositant els seus vots de confiança en Pueyo i per un govern que efectuarà un mandat de quatre anys. Seguidament, el propi alcalde emet un discurs, que rep aplaudiments. Es saluden, es fan una fotografia i es parla amb la premsa.