Temazcal

L’espai en què es realitza el ritual és una cabana que es construeix especialment per fer el temazcal. No només s’ha de tenir endreçat i polit en el seu transcurs ritual, sinó tot el temps. Entre altres tasques habituals, s’ha d’anar a buscar llenya amb certa periodicitat —setmanal o mensualment, depenent del que s’utilitzi—, renovar l’aigua, raspallar la superfície del terra de la cabana i netejar el forat en el qual es dipositen les pedres calentes, perquè si hi queden residus orgànics pot derivar en una situació desagradable pel fum que se’n desprèn.

El dia del ritual es “vesteix” la cabana, cobrint-la de mantes —desplegades de forma circular en el sentit de les agulles del rellotge, cobrint la part superior, protegint la porta de sortida i d’entrada—, assegurant l’aïllament total de l’exterior. I es prepara el foc, peça clau.

La preparació del foc no s’ha de fer de qualsevol manera, sinó que requereix d’un procés minuciós i dut a terme per algú que en tingui coneixement. Les pedres —que poden ser volcàniques, còdols de riu o d’altres tipus— es dipositen al lloc del foc, a l’interior d’un cercle de rocs. A continuació, es col·loca gradualment la llenya seca sobre les pedres, creant una estructura piramidal de troncs més fins a més gruixuts. S’encén l’estructura i es deixa cremar durant unes 3 o 4 hores, fins que els troncs són consumits i les roques s’envermelleixen.

Cap a les 19h o 20h del vespre gairebé tots els participants al temazcal han arribat i formen una rotllana al voltant del foc. Es tracta d’un moment en què es parla i es canten algunes cançons. La part central del ritual comença un cop les pedres agafen un color vermell intens. Aleshores, el grup es divideix en dos: els que es queden fora i els que es despullen completament, es queden en roba interior o es cobreixen el cos amb un mocador o una tovallola: I entren dins la cabana, formant una rotllana a l’interior.

“L’home del foc” és qui s’encarrega d’agafar i transportar les pedres roents, amb l’ajuda d’una forca. Avisa quan entra les primeres pedres per col·locar-les en el forat interior i tanca la porta. Les persones donen la benvinguda a les pedres amb lloances i cançons. Es va repetint el procés fins que hi ha les pedres suficients per a començar la “primera porta”, i així consecutivament amb cadascuna de les portes.

La foscor regna l’espai i el guia espiritual s’encarrega de llençar aigua sobre les pedres perquè aquestes generin un vapor que s’expandeix per la cabana i augmenti la temperatura interior. Acte seguit, explica en què consisteix la primera porta. Afirma que està associada a la panxa de la mare i a la infantesa. En una barreja del so de les diverses respiracions i de la fusió dels olors del vapor de les pedres, les herbes aromàtiques, la suor de les persones i la terra humida, els participants es deixen emportar, expressant-se lliurement a través de crits i cants durant uns 20 minuts.

Quan es dona per finalitzada la primera porta, l’home de foc obre la porta per anar a buscar més pedres calentes. Aquest moment, és l’adient perquè qui vulgui entrar o sortir d’allà ho faci. En la resta d’estones no està recomanat, ja que és important preservar la temperatura interior. La música va acompanyant tot el procés, i com més elevada i densa és el calor, més canta i es desinhibeix la gent. Per tant, en aquest segon moment, l’home de foc col·loca més pedres. El guia tira aigua a sobre i explica en què consisteix la segona porta: dedicada a l’adolescència, al despertar de la joventut. La gent crida i canta molt.

La tercera porta permet arribar a una intensitat màxima. L’home de foc disposa més pedres en el forat, tanca la porta i el guia les ruixa amb aigua, tot i explicant que aquesta porta significa la maduresa, com a etapa de plenitud. Connecta amb la figura de la dona com a representació de la terra. És en aquest moment on les persones experimenten un cúmul de sensacions pel calor emès, molt intens, per a les pedres i molts altres estímuls que omplen l’espai.

A partir de la quarta porta, s’aprofiten totes les pedres restants, arribant al clímax pel calor emès per a totes elles. Tot i que poc a poc es van refredant i acaba experimentant-se una etapa més relaxada. Per què tal com relata el guia és la porta de la vellesa, el coneixement, la saviesa.

Poc a poc, tothom va sortint de la cabana, cadascú decideix quan fer-ho. Els cossos desprenen un vapor desbordant, i tothom es dirigeix al racó de l’aigua per a bolcar-se un cubell ple per sobre i, així, desprendre’s del fang i de la matèria orgànica enganxada al cos. Tothom torna a reunir-se al voltant del foc, mentre les pells van eixugant-se, i es parlen de les sensacions experimentades. Les persones es vesteixen i mengen conjuntament, compartint tots els aliments i begudes, tocant alguns instruments musicals i cantant. Finalment, els que han de marxar se’n van, i els que no allarguen una mica més la celebració. Abans que tot s’acabi, les mantes que vesteixen el Temazcal s’han d’estendre per a evitar que la humitat les faci malbé. També es recullen totes les deixalles per a no perjudicar l’entorn.